Una onada de treballadors, estudiants i vellets amb cara de pomes agres aborden el metro; van fent espai, tensant el cossos i posant cares llargues per a preparar-se per a la gran barrumbada. "Dejen bajar antes de subir" es sent reiteradament per megafonia.
La sol.lució al caòtic transantiago són uns bons auriculars i una paciència "metril".
Explicació del penca transantiago (té connotacions negatives aquest adjectiu xilè, es clar): Santiago, ciutat altament contaminada, necessitava accions immediates per a reduïr les emissions de CO2. La sol·lució va ser un projecte que consistia en reduïr el nombre de "micros" (busos públics) i rutes; per tant els usuaris del metro han anat augmentant i augmentant. És complicat; és un bon projecte però una mala posada en pràctica.
Per tant, els viatges amb metro durant l'hora punta, que solen ser totes, són passeigs aromàtics i coloraines per a definir-ho en termes positius( mmm quina oloreta que fa aquest jove, uep, aquest surt de sa feina i ei! aquesta al·lota porta aquella colònia de coco que tan m'agrada) i el contacte amb les persones és tan proper que es construeixen parets humanes espontànies que fan menys necessàries les barres pensades per a subjectar-se, ens aguantam uns als altres.
Tota aquesta literatura és per explicar que demà hi ha una massiva concentració a mode de manifestació al centre de Santiago; evidentment per les incomoditats que presenta el transport públic. El transport públic en teoria és més ecològic, hi viatgen més persones i pot ser menys contaminant gràcies a les noves tecnologies. No s'haurien de posar mesures de cara al mitjà de transport unipersonal? Com solucionar-ho? Sa veritat és que jo, no ho sé; sempre pateixen els treballadors, el jovent i els que tenen menys recursos economics.
La foto és dins una estació de metro, una hora on no hi havia molta gent, clar, era diumenge i la gent no surt a treballar. Noltros sortírem a dinar al mercat de la Vega.
No hay comentarios:
Publicar un comentario