On va viure Pere Quart?

Pentura la vaca suïsa amb ulleres no trobava el seu estable? O és que Santiago era massa lluny de casa pel seu gust?



Sovint, quan passejo pels carrers de la ciutat em demano on va viure Joan Oliver, el conegut Pere Quart. Què feia per la ciutat xilena, a què dedicava les seves hores d'exili.

No sé on vaig llegir que Pere Quart mai va ser feliç a Santiago de Chile, que sempre va enyorar la seva pàtria i les seves arrels. Passetjant, passetjant, em demanava per què: Santiago devia ser diferent en aquell temps, suposo que més net i menys transitat; però, tenc la sensació que era una cosa més profunda que no la simple estètica o acullida que li oferia la ciutat.

És clar, l'exili.

La vida dóna massa voltes. Primer, alguns individus provinents de la nostra terra s'exilaren aquí; després, foren el mateixos chilenos que s'exilaren a les nostres terres.

ARRAUSMUS

Tot va començar un hivern molt fred de 2007. Avions provinents de França que perdien les maletes al vol, avions mexicans que feren aturada a Panamà per a dos dies, un avió almemany de luxe que deixa portar molts quilos d'equipatge i un d'ibèria amb dues mallorquinetes inexpertes i carregades de motxilles. Destí: SCHL

Tots, fos com fos anàrem a parar a Claudio Arrau. Per alguns estudiants fou directe i còmode, en canvi per altres una odissea d'hostals gelats fins aconseguir una habitació mínimament digna a n'aquest hostal tan familiar. Una casa on trobes dormitoris improvitzats en els racons més inesperats; certament és com un petit poble. Les parets entre les habitacions són "de paper de fumar"; així les he sentit ser definides alguna vegada. Per tant, si tens la mala sort de tenir un veinat que ronca com va ser el meu cas durant un mes, passes nits amb els ulls oberts com a taronges i amb un malhumor creixent com una flama per moments.

Per què Arrausmus???

Tocava sessió de Cine i llogàrem "L'AUBERGUE ESPAGNOLE", traduït a lo cutrillo com PISO COMPARTIDO.
Ostres, era la pel·lícula perfecta per a nosaltres. Tots ens hi sentírem identificats d'alguna manera: parelles que s'estimen i es separen quan un dels dos se'n va d'Erasmus, Pis caòtic, fusió de cultures del món, manca de netetja, aventures nocturnes, tantes llengües, tants sentiments,...

I així ens autoanomenàrem "al tiro" Arrausmus. I tots els Arrausmus hem decidit tornar-nos a trobar: a Mallorca, a França, a Alemanya, a Mèxic, a Martinica per montar el nostre restaurant desitjat o aquí mateix a Claudio Arrau, a Chile lindo. Això no ho sabem, però això desitjam. No podem pensar en el dia que ens separarem perquè l'ànim decau, per això conversam amb esperança sobre quina serà la pròxima estació.