On va viure Pere Quart?

Pentura la vaca suïsa amb ulleres no trobava el seu estable? O és que Santiago era massa lluny de casa pel seu gust?



Sovint, quan passejo pels carrers de la ciutat em demano on va viure Joan Oliver, el conegut Pere Quart. Què feia per la ciutat xilena, a què dedicava les seves hores d'exili.

No sé on vaig llegir que Pere Quart mai va ser feliç a Santiago de Chile, que sempre va enyorar la seva pàtria i les seves arrels. Passetjant, passetjant, em demanava per què: Santiago devia ser diferent en aquell temps, suposo que més net i menys transitat; però, tenc la sensació que era una cosa més profunda que no la simple estètica o acullida que li oferia la ciutat.

És clar, l'exili.

La vida dóna massa voltes. Primer, alguns individus provinents de la nostra terra s'exilaren aquí; després, foren el mateixos chilenos que s'exilaren a les nostres terres.

ARRAUSMUS

Tot va començar un hivern molt fred de 2007. Avions provinents de França que perdien les maletes al vol, avions mexicans que feren aturada a Panamà per a dos dies, un avió almemany de luxe que deixa portar molts quilos d'equipatge i un d'ibèria amb dues mallorquinetes inexpertes i carregades de motxilles. Destí: SCHL

Tots, fos com fos anàrem a parar a Claudio Arrau. Per alguns estudiants fou directe i còmode, en canvi per altres una odissea d'hostals gelats fins aconseguir una habitació mínimament digna a n'aquest hostal tan familiar. Una casa on trobes dormitoris improvitzats en els racons més inesperats; certament és com un petit poble. Les parets entre les habitacions són "de paper de fumar"; així les he sentit ser definides alguna vegada. Per tant, si tens la mala sort de tenir un veinat que ronca com va ser el meu cas durant un mes, passes nits amb els ulls oberts com a taronges i amb un malhumor creixent com una flama per moments.

Per què Arrausmus???

Tocava sessió de Cine i llogàrem "L'AUBERGUE ESPAGNOLE", traduït a lo cutrillo com PISO COMPARTIDO.
Ostres, era la pel·lícula perfecta per a nosaltres. Tots ens hi sentírem identificats d'alguna manera: parelles que s'estimen i es separen quan un dels dos se'n va d'Erasmus, Pis caòtic, fusió de cultures del món, manca de netetja, aventures nocturnes, tantes llengües, tants sentiments,...

I així ens autoanomenàrem "al tiro" Arrausmus. I tots els Arrausmus hem decidit tornar-nos a trobar: a Mallorca, a França, a Alemanya, a Mèxic, a Martinica per montar el nostre restaurant desitjat o aquí mateix a Claudio Arrau, a Chile lindo. Això no ho sabem, però això desitjam. No podem pensar en el dia que ens separarem perquè l'ànim decau, per això conversam amb esperança sobre quina serà la pròxima estació.

Juanafe i sa seva afrorumba cumbiera i chilenera

Tornant cap a casa des de Dansa les cames em tremolaven; es notava que no havia fet esforç físic des d'abans de les festes quan només m'havia dedicat a provar els plats estrella chilenos. Des d'Escuela militar cap a Baquedano. Surt del metro línia vermella per a fer combinació cap a la verda; destí: Santa Isabel, dutxa d'aigua calenta, soparet i xerradeta.
Esperava tranquil·lament i un crit conegut amb va fer alçar el cap... callejero?? el ritme m'era familiar i tot seguit vaig demanar-li a un jove si hi havia sala de concerts a la mateixa estació, amb una bona intuïció, allí, sota el moviment cívic de la plaça Itàlia i... "si, creo que si" vaig obtenir per resposta.
Vaig saber tot seguit que alguna cosa interessant passava per allí; vaig volar escales amunt superant tot obstacle, vaig transpassar les portes sense pensar-m'ho dues vegades i sense caure en la idea que hauria de tornar pagar el trajecte...
Juanafe en concert, que bons, hi havia una festada de dijous capvespre... i el millor és topar-te amb oportunitats que no esperes.

He triat el videoclip perquè mostra una mica de Santiago.

Cueca

Festes Patrias a Chile, vàrem fer tot els que ens tocava:

participar a fondas, asados, beure chicha i ponche fins a envermellir les galtes, carretear, menjar massa, penjar banderetes, ballar cumbia i aprendre a ballar cueca, el ball nacional per exel·lència. Quina passada, quina festada, quina emoció. En aquesta setmana hi ha tanta energia, alegria i festa!

11 de setembre, 34 anys després

L'onze de setembre és un dia important per Chile; es recorden les víctimes de l'alçament militar del 1973 i es commemora la figura de Salvador Allende. La gent surt al carrer per defensar els drets humans, perquè la barbàrie no caigui en l'oblit i per suposat mai més torni a tenir lloc. Es convoca una marxa pels carrers de les principals ciutats xilenes, l'esperit nacional s'alça i els records reapareixen. És la primera vegada que Chile recorda aquesta data sense la figura de l'ex dictador viu.

Aquestes marxes suposen una onada a tot el país; la gent es mobilitza i la línia que divideix el país en dos bàndols es fa més evident.

La ciutat estava revolucionada.

Malgrat tot, chile recorda. No oblida.

El cap de setmana començaren ja les protestes dels manifestants en contra de la conmemoració del cop d'estat. Després de 17 anys de democràcia, es sap que 3.000 persones foren desaparegudes o executades. Que altres 50.000 foren flagel·lades i que 500 immobles públics s'utilitzaren com a centres de tortura i extermini.

Desitgem un món millor.

un alba de luceros al cielo alumbrará

"un alba de luceros al cielo alumbrará, campanas de victoria tu hijo escuchará."

Rancherita d'Amparanoia.