Juanafe i sa seva afrorumba cumbiera i chilenera

Tornant cap a casa des de Dansa les cames em tremolaven; es notava que no havia fet esforç físic des d'abans de les festes quan només m'havia dedicat a provar els plats estrella chilenos. Des d'Escuela militar cap a Baquedano. Surt del metro línia vermella per a fer combinació cap a la verda; destí: Santa Isabel, dutxa d'aigua calenta, soparet i xerradeta.
Esperava tranquil·lament i un crit conegut amb va fer alçar el cap... callejero?? el ritme m'era familiar i tot seguit vaig demanar-li a un jove si hi havia sala de concerts a la mateixa estació, amb una bona intuïció, allí, sota el moviment cívic de la plaça Itàlia i... "si, creo que si" vaig obtenir per resposta.
Vaig saber tot seguit que alguna cosa interessant passava per allí; vaig volar escales amunt superant tot obstacle, vaig transpassar les portes sense pensar-m'ho dues vegades i sense caure en la idea que hauria de tornar pagar el trajecte...
Juanafe en concert, que bons, hi havia una festada de dijous capvespre... i el millor és topar-te amb oportunitats que no esperes.

He triat el videoclip perquè mostra una mica de Santiago.

Cueca

Festes Patrias a Chile, vàrem fer tot els que ens tocava:

participar a fondas, asados, beure chicha i ponche fins a envermellir les galtes, carretear, menjar massa, penjar banderetes, ballar cumbia i aprendre a ballar cueca, el ball nacional per exel·lència. Quina passada, quina festada, quina emoció. En aquesta setmana hi ha tanta energia, alegria i festa!

11 de setembre, 34 anys després

L'onze de setembre és un dia important per Chile; es recorden les víctimes de l'alçament militar del 1973 i es commemora la figura de Salvador Allende. La gent surt al carrer per defensar els drets humans, perquè la barbàrie no caigui en l'oblit i per suposat mai més torni a tenir lloc. Es convoca una marxa pels carrers de les principals ciutats xilenes, l'esperit nacional s'alça i els records reapareixen. És la primera vegada que Chile recorda aquesta data sense la figura de l'ex dictador viu.

Aquestes marxes suposen una onada a tot el país; la gent es mobilitza i la línia que divideix el país en dos bàndols es fa més evident.

La ciutat estava revolucionada.

Malgrat tot, chile recorda. No oblida.

El cap de setmana començaren ja les protestes dels manifestants en contra de la conmemoració del cop d'estat. Després de 17 anys de democràcia, es sap que 3.000 persones foren desaparegudes o executades. Que altres 50.000 foren flagel·lades i que 500 immobles públics s'utilitzaren com a centres de tortura i extermini.

Desitgem un món millor.

un alba de luceros al cielo alumbrará

"un alba de luceros al cielo alumbrará, campanas de victoria tu hijo escuchará."

Rancherita d'Amparanoia.

La llar

Santiago, Manuel Montt, zona Sud. Una llar d’acullida on viuen nines que o bé els seus pares han renunciat a elles o bé no poden cubrir les seves necessitats bàsiques. Conviuen juntes, creixen juntes. Eren algunes encantadores, carinyoses, rebel.ls, de mirada profunda o de mirada perduda.
Jugàrem, dansàrem, conversàrem i riguérem.

kathy(italiana),Daiana,Danilo(brasil),Verónica(chilena).

L’horabaixa anà passant i ens divertírem tant. En Danilo, na Daiana i n’Emerson ens ensenyaren balls brasilenys i al final de la jornada ho presentàrem; després berenàrem de torta, un típic pastís xilè. S’emocionaren amb els al·lots perquè les pujaven a les seves espatlles i les feien córrer. Em va sorprendre que les nines ens tractassin de “tíos y de tías”; demanàrem per què i ens contaren que és suposadament la manera correcta de dirigir-te a algú que acabes de conèixer; ens va sorprendre perquè encara no havíem sentit a cap chileno/a adolescent o adult tractar algú de tío/a; créiem que era molt de l’estat espanyol aquesta expressió; com el guey mexicà. Quantes vegades heu sentit algún professor a qui tractes de tio espontàneament contestar "jo no sóc el teu tio"?. Diferències culturals, és clar.
Fou una experiència genial; t’aturaves a mirar els ulls de les nines, la seva manera de parlar, l’entorn que les acullia i certament et feia reflexionar molt.